Parlem de dolor (I)
El dolor sempre ha estat un tema que ha originat moltes discrepàncies al llarg dels anys. Està definit com una experiència angoixant associat amb dany tissular real o potencial, amb components sensorials, socials, emocionals i cognitius, per la qual cosa es converteix en un concepte molt més ampli i complex del que es creia.
El dolor agut té una funció protectora summament útil. Ens avisa d'un perill o amenaça, ja que està associat a una lesió tissular, com per exemple, quan toquem un objecte punxant, el dolor que sentim ens fa retirar immediatament la mà d'aquest per evitar fer-nos mal.
Encara i així, el dolor pot perdre aquesta funció protectora, convertint-se en un procés crònic, d'origen multifactorial que implica una alteració de les funcions físiques, psíquiques i emocionals de l'individu. Aquest dolor està causat perquè el cervell arriba a la conclusió que hi ha alguna amenaça i es necessita protecció.
Per aclarir-nos una mica, una persona pot tenir dolor sense adonar-se?
La resposta és NO. El dolor requereix atenció, i per tant, si no t'adones, no hi ha dolor.
Per a això cal diferenciar entre els conceptes dany (en els teixits) i dolor (experiència). No hi ha relació entre la quantitat de dany sofert i el dolor sentit.
Un exemple clar seria el dolor lumbar, un dels dolors més comuns en la societat. S'ha demostrat que no hi ha una relació entre l'estat de les estructures i el de la simptomatologia. Hi ha moltes persones amb protusions discals que no sofreixen cap tipus de dolor. Si no hi ha dolor és perquè el cervell no interpreta els canvis produïts com una amenaça.

Un altre factor que afecta a la percepció del dolor és el context: no afectarà igual una ferida en el dit per a una oficinista, que treballa directament usant i estimulant els dits, que per a un actor, que no farà servir els dits en el seu dia a dia.
El dolor és, per tant, una interpretació del cervell: la construcció d'una experiència del dolor basada en molts estímuls sensorials, i que pot implicar o no una lesió en els teixits. I de la mateixa manera, pot haver-hi una afectació dels teixits i no sentir dolor.

Estímul que el cervell detecta com a amenaça (Procés normal de dolor):

Estímul que el cervell NO detecta com a amenaça (no hi ha dolor):

Dolor sense cap estímul ja que el cervell detecta una amenaça (dolor crònic):

Entendre la fisiologia del dolor ens ajudarà a canviar la manera de pensar en ell, a reduir el significat d'amenaça i ajuda en el seu tractament, sobretot en processos crònics. D'aquest tema parlarem més endavant.

Butler, D. S. i Moseley, G. L. (2013). Explicant el Dolor. 2ª edició. Noigroup Publications.