Després de penjar al facebook la foto del calçat amb el que correria la mitja marató de Tarragona uns quants em vau demanar que expliqués les sensacions que vaig tenir. Per ells i pels que us pregunteu que tal van acabar les meves cames i els meus peus després de la mitja marató amb les vivo barefoot havia fet aquest petit escrit amb el que ens estrenem al blog de tonus...

Doncs bé, vaig començar amb una lleugeresa total als peus, amb una cadència de pas que surtia sola, sense esforç! Recordeu que la cadència de pas és molt important per assolir una bona biomecànica de carrera.
D'entrada, l'únic problema que em podia sorgir era intentar seguir un grup que en un principi estaria fora de les meves possibilitats, el grup d’1h.24’. Els últims mesos no havia fet practicament cap sortida per sobre de l'hora de manera seguida, tot i que he d'admetre que sí que havia fet sèries a 3’45” el km (entrenar amb els runnersworld tarragona és el que té!). Però com que sóc tossut i sobretot m’agrada experimentar de cara a poder recomanar als meus pacients, em vaig decidir a intentar seguir aquest grup i veure que passava...

Conclusions que vaig treure, si estàs acostumat a córrer amb calçat minimalista no té perquè ser un hàndicap a l’hora de córrer llargues distàncies. La lleugeresa que et proporciona no tenir pes als peus et dóna un punt a favor per desplaçar més fàcil i econòmicament les cames. El problema sempre acaba sent la intensitat durant molta estona (córrer llargues distàncies a una velocitat a la que no estas acostumat anar durant molt de temps). Muscularment pateixes molt més, el gast energètic és superior, i tant calcis amb minimalistes o maximalistes el risc de patir petites llagues, ungles negres.. acaba sent el mateix, la gent ho pateix en competició o en distàncies llargues, així que casi m'atreviria a dir que amb minimalistes tens menys risc si hi estas acostumat perque la pell, músculs i tendons estan més preparats.
A partir del km 16 vaig començar a cedir terreny, i us asseguro que no va ser a causa dels peus…zero dolor als peus, vaig notar falta de força al tronc. Em va costar mantenir la postura i tirar de cadera i tronc per facilitar la cursa! Això és el que em va fer perdre tirada amb el grup i arribar 1’43” per darrera del grup d’1h24’

Resumint, importantíssim el treball abdominal i de tronc, l’anomenat core es fonamental. Si d’aquí no tires, a part de poder patir la típica lumbàlgia del corredor, comences a solicitar més la musculatura de les cames per soplir la falta de facilitat de pas que et donava la bona posició del tronc. El consum d’oxigen serà més gran i la fatiga arribarà abans! Per la pròxima ja sé què toca…

El debat està obert si voleu qualsevol altre aclariment!